Catàleg de mesures de l’Entesa pel Progrés Municipal davant l’actual crisi econòmica i social

Davant de l’actual situació, l’ENTESA considera necessari que les administracions adoptin mesures per pal·liar els efectes de la crisi vers les ciutadanes i ciutadans, així com mesures per ajudar a dinamitzar l’economia del nostre país. Així doncs, des de l’ENTESA llancem un paquet de propostes que considerem que s’haurien d’aplicar en la gestió del Govern de la Generalitat, de les administracions locals i comarcals i entre els ciutadans.

Primer: Crear una legislació fiscal que apliqui mesures de control sobre les entitats financeres emmarcades a aplicar límits crediticis, control sobre les actuacions que realitzin, així com que el finançament percebut per part de l’Estat s’apliqui a favor d’oferir-lo al món econòmic i social; per altra banda, també demanem que una part dels beneficis de les entitats financeres reverteixin cap a actuacions amb finalitat social.

Segon: Legislar les condicions de cessió de terrenys municipals i ajuts fiscals a les empreses multinacionals, que es troben al país i que s’hi vulguin ubicar, així com aplicar una legislació que condicioni el que està passant actualment, la deslocalització.

Tercer: Crear una partida econòmica a nivell d’Estat i a nivell autonòmic de fons social que ajudi a les famílies que deixin de percebre la prestació d’atur; per altra banda, però en la mateixa línia, els ajuntaments cal que creem un fons de contingència per a problemàtiques socials que ens sorgeixin.

Quart: Reduir la despesa de l’administració en aquelles condicions que no afecten als serveis dels ciutadans, amb una gestió més austera dels recursos públics (actes protocol·laris, publicacions, cotxes oficials…). Els diners estalviats s’haurien d’aplicar al fons social o de contingència.

Cinquè: Revisar els circuits i protocols vers les empreses, en especial a les que fomenten l’economia productiva, agilitzant els tràmits, així com fomentar possibles ajuts i bonificacions al teixit econòmic del país (IRPF, Seguretat Social…).

Sisè: Crear un pla de xoc contra la destrucció de llocs de treball i de foment de l’empresa, en què les ajudes que s’ofereixen siguin més realistes i més concretes amb la realitat que pateix el sector empresarial (manca de vendes, finançament…) i no tant dirigides a R+D+I.

Setè: Crear un fons per a fer préstecs sense interessos amb l’objectiu que els ciutadans en situació d’atur i sense ingressos puguin fer front a situacions extremes temporals (pagament dels serveis bàsics de llum, aigua i gas, lloguer d’immobles…). El govern hauria de definir els criteris de gestió i concessió.

Vuitè: Garantir el finançament al món local (gran assignatura pendent!!!), ja que en aquesta actual situació d’atur, la primera administració que pateix els seus efectes és el món local; a tall d’exemple, a Europa, el 25% dels recursos públics van destinats als ajuntaments, mentre que aquí és només del 13%. Els ajuntaments som els que assumim moltes competències d’administracions superiors que no ens pertoquen. També proposem que s’augmenti des de la Generalitat i l’Estat els recursos cap als ajuntaments per fomentar plans d’ocupació d’aturats. Finalment, la proposta del fons d’inversió estatal es podria dirigir directament als ajuntaments per a la contractació durant un any d’aturats.

Novè: Prendre mesures urgents de polítiques socials per ajudar els sectors socials més afeblits (assessorament, ajuts, anàlisi de situacions, presa de mesures). Cal, a més, una política preventiva de la despesa familiar i del consum responsable que ens afecta a tots/es. Calen campanyes de sensibilització, ja que l’administració no ho pot solucionar tot, sinó que hi ha d’haver pedagogia i criteris d’esforç col·lectiu i individual, així com incentius per a iniciatives tals com cooperativisme, la lluita de la persona, l’autoestima i el concepte erroni de millor qualitat de vida, que és igual a més riquesa econòmica i individual.

Desè: Aplicar polítiques de prevenció i seguretat ciutadana adaptant-se més a les necessitats territorials i socials. Cal fer pedagogia al respecte i sobretot en situacions d’exclusió social. Fomentar les empreses públiques de reinserció laboral, en aquests sectors de la població, i per als aturats de llarga durada.

Onzè: Prevenir polítiques, discursos i actuacions de xenofòbia que poden ser utilitzats per grups i organitzacions xenòfobes i populistes per tal de criminalitzar socialment el culpable de tots els mals de la societat. En època de crisi econòmica, cal cercar solucions mitjançant contractes i treball conjunt amb els col·lectius d’immigrants per buscar fórmules per a fer-hi front.

Dotzè: Cal fomentar un nou model econòmic més realista que aprengui dels errors que hem comès el conjunt de la societat en el creixement descontrolat i sense mesura, amb la idea que tots/es podem ser rics. Cal recuperar els valors de l’austeritat, el control de la persona amb la despesa, i que el creixement econòmics insostenible no ens porta enlloc; cal un creixement raonable, equilibrat i, sobretot, fomentat amb l’impuls de la sostenibilitat ambiental i social.