CATALUNYA ES DESPERTA
setembre 9, 2009
La iniciativa d’Arenys de Munt amb la seva consulta per la independència ha aconseguit remoure els ambients polítics del país i de l’Estat espanyol. Ha obert la caixa dels trons. Per primera vegada, els grups polítics d’un consistori recolzen una iniciativa de la societat civil per promoure un procés democràtic tan elemental com demanar una opinió: es tracta de preguntar als ciutadans arenyencs què els semblaria la independència de Catalunya.
La reacció de l’Estat ha estat absolutament fora de lloc, negant la possibilitat de demanar, d’una forma absolutament democràtica, una simple opinió, fent ús d’un mecanisme amb què tantes altres entitats -i fins i tot ajuntaments- preguntem els veïns sobre tantes altres coses. ¿És que potser l’Estat ho impedeix, quan algun mitjà de comunicació fa enquestes d’opinió sobre la independència de Catalunya?
El que denota tot plegat és la feblesa d’un Estat espanyol que s’incomoda, per no dir directament que s’atemoreix, tant bon punt algú posa sobre la taula un tema sobre el qual no en vol sentir a parlar.
Arenys de Munt, més enllà del simbolisme que té la consulta per si mateixa, ja ha demostrat, amb la fermesa de mantenir la convocatòria, que la voluntat de la gent decidida no té aturada, que el procés d’alliberament nacional només és possible des de la unitat d’acció de les forces polítiques i de la societat civil organitzada, i que podem ser capaços de superar un marc legislatiu autonòmic i estatal que ens ofega, desafiant-lo amb un procés que és i ha de ser exemple de radicalitat democràtica.
Arenys de Munt ha demostrat que amb les úniques armes de la paraula i les idees, i una voluntat decidida davant de tota mena de pressions i respostes que han arribat a ser miserables -perquè fan misèria, simplement- és possible una confrontació estrictament política amb l’Estat, davant la qual aquest no té ni un sol element de deslegitimació contra res del que s’està proposant. Per això, quan pretén respondre-hi des de la legalitat, el que fa és el ridícul.
Com més actuï aquest Estat contra l’actitud democràtica, festiva i cíviva dels arenyencs i arenyenques, més gran serà l’emprenyada d’entitats i ciutadans de Catalunya, i més ajuntaments ens sumarem a la iniciativa d’Arenys de Munt. Ho farem des del moviment de càrrecs electes Decidim.cat, amb més de 1.000 alcaldes i regidors d’arreu dels Països Catalans, o de manera individual, fent ús dels drets que ens corresponen i de la legitimitat que ens dóna ser homes i dones escollits democràticament pels ciutadans dels nostres pobles i ciutats, i a qui podem preguntar sense cap mena de por sobre un dret inalienable i universal com és el de l’autodeterminació.
Benvingut sigui aquest procés si aconsegueix remoure les entranyes de les formacions polítiques parlamentàries, perquè també elles s’hauran d’acabar definint sobre aquest repte que tenim al davant com a país. I, davant de tot el que està passant -i no només ara, sinó des de fa mesos-, potser ja és hora de replantejar-nos la nostra relació amb l’Estat. Ara ens ha de ser més fàcil entendre que, si som valents, podem obrir un procés d’avanç imparable cap a l’autodeterminació. Ja hem aguantat prou retallades, incomprensions i injustícies en el marc d’un Estat autonòmic que no només ens encotilla, sinó que ens pren el pèl incomplint les lleis que ell mateix vota i treballant, des de tots els fronts possibles, per evitar l’enfortiment d’una consciència nacional que ens ha de portar a decidir lliurement el nostre futur com a poble.
Catalunya, finalment, es torna a despertar.